Amb ulleres…

Hola a tots!!

Aquests dies he passat moltes hores davant de l’ordinador i he agafat cada mal de cap que no us ho podeu imaginar, o sigui que he decidit tornar a posar-me les ulleres. Quan era jove me’n van fer unes per la vista cansada, però ja sabeu com funcionen aquestes coses quan ets adolescent… No les vaig portar mai!!
O sigui que ara els hi estic fent un ús, però igualment he d’anar a l’oculista… això no m’ho treu ningú!
Aiii!! Ara si que veig que m’estic fen gran! 🙂
bé avui us deixo amb una recepte molt sucosa (inspirada en una recepta que vaig veure en la revista Comer bien)

Mil fulls d’albergínia amb tomàquet i formatge.

Ingredients per a 4 persones:

1 kg d’albergínies
600 gr de tomàquets vermells i madurs
unes fulles d’alfàbrega
1 culleradeta de sucre
100 gr de formatge (jo vaig barrejar semicurat i cheedar)
oli i sal
Parmesà

Escaldar el tomàquets uns minuts per poder-los pelar millor. Refredar-los de seguida i pelar-los. Tallar-los a trossets i sofregir en una cassoleta amb el sucre.
Un cop agafi la textura d’una salsa uniforme incorporar l’alfàbrega. Reservar.

Tallar l’albergínia en làmines longitudinals i fer a la planxa.

En el motlle que voguem servir la recepta (jo l’he fet individual). Posar primer una capa de salsa de tomàquet, després els talls d’albergínia i a sobre dos meitats de formatge; la metiat de formatge semicurat i l’altre de cheddar. Tornem a repetir el mateix procediment fins deixar la capa d’albergínia l’última, la de dalt de tot. Escampar el parmesà per sobre i posar al forn uns 10 minuts a 180 ºC, i després 10 minuts més de grill.

Retirar i ja podreu servir!

Espero que us agradi

I per acabar m’agradaria regalar-vos la descripció d’un personatge de la meva novel·la, a veure què en penseu???

Portava una jaqueta brillant de polièster plena de plomes de color blau fosc oberta, i a sota una simple camisa de quadres blancs i blaus. També portava uns texans foscos desgastats de les butxaques. Senzill per a qualsevol altra persona, però ell ho lluïa tan elegantment que no podies evitar mirar-lo.
Els seus cabells eren clars, fins i rebels. Els portava despentinats en una mena de tupè i engominats de l’arrel a la punta. Era moda. Tots els nois de l’institut anaven amb el mateix pentinat, però a ell li quedava millor, a més, li combinava a la perfecció amb els ulls verds brillants i la cara fina i rosada. Un ser perfectament dissenyat, sense cap defecte a la vista.

Advertisements

One thought on “Amb ulleres…

  1. Hola cunyada, ven vinguda el clup del 4 ulls, tots el final acabem igual amb la vista cançada i amb unes ullers, sort que avui en dia totes son molt fashions i ens queden estupendes. Per sert em faltaran dies per poder fer totes les teves reseptes el final potser haurem de posar un petit restaurant per fer totes aquestes coses tan socolentes… que només de veure jo ja em llepo els dite, perquè de moment només puc fer això llaparme els dits………..
    Un peto molt gran i fins demà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s